La Mireia Parera Puigdomènech de Fil a l’agulla ens acompanya amb unes reflexions sobre com voldrem viure després de l’experiència del confinament i ens explica també com des de Perviure, estem fabricant noves eines per la cerca de patrimoni (Guia cerca de patrimoni) i per saber més sobre la viabilitat econòmica dels projectes (Eina online de viabilitat).
Ets un grup de cohabitatge?
Ajuda’ns responent aquesta enquesta!
Estem en un temps de confinament, el coronavirus, i evitar un contagi major que col·lapsi encara més el sistema sanitari i les polítiques estatals ens porten a tancar-nos a les nostres cases, pisos i/o habitacions.
“Són temps estranys que cadascú viu com pot i com sap”
Són temps estranys que cadascú viu com pot i com sap. Hi ha qui té més recursos, més suports interns o externs i això comporta més o menys marge d’acció i llibertat per maniobrar davant del col·lapse. Del col·lapse que porta al fet de sentir-se privat de la llibertat de moviment i de reunió, de no poder sortir i tenir perspectiva, de reunir-se amb persones estimades, d’anar a espais que reconforten, de mirar més enllà de les 4 parets i poder connectar-se amb la natura, de poder allunyar-se, si es necessita, de l’espai i les persones que et fan sentir l’amenaça constant i la por, etc.
No tothom ara mateix té la capacitat de parar, tot i que els temps ens hi porten. A vegades simplement no podem. No tothom té la capacitat de reflexionar, tot i que podria ser un bon moment. Ni tothom està vivint aquesta situació amb dificultat, o almenys no sempre amb dificultat. Hi ha qui també viu l’oportunitat de tenir temps per a una mateixa, de sentir la seguretat de casa i de la reclusió, d’estar en silenci i pensar-se, de sentir-se, de…
En aquests temps, en què la salut està tan present, també hi és present la mort i la por a la mort, la pròpia, la de persones estimades, i la d’altres persones conegudes i no conegudes.
“Això també ens pot portar a pensar en com volem viure”
Això també ens pot portar a pensar en com volem viure, a voler viure intensament connectades amb la vida, a viure el nostre dia a dia amb una consciència renovada, o a posar més llum cap allò que volem, per a que sigui encara més possible.
A més, el fet d’estar en confinament, ens pot portar a observar on vivim i en quines condicions. És així com vull viure? Què m’agrada d’on visc? Què no? Quin és el meu model de convivència? Amb qui vull viure? A on i com? Com vull que sigui el meu envelliment?
Potser ja havies estat pensant en que vols un altre model de convivència del que tens ara, i ara això es fa més palès. O potser la situació actual et porta a repensar-ho.
Viure en un projecte de cohabitatge és una alternativa al problema actual d’accés a l’habitatge, però és més que això, és un model que planteja un nivell major de convivència. Busca una major relació amb el veïnatge. Busca que et posis d’acord per establir com voleu viure, com voleu que sigui el vostre espai, els espais comuns, com us voleu relacionar, quines voleu que siguin les xarxes de suport mutu, quina relació voleu tenir amb l’entorn, etc.
“A casa ara mateix som 8 persones, de les quals una és un nen petit de 2 anys i mig”
A casa ara mateix som 8 persones, de les quals una és un nen petit de 2 anys i mig. El meu model de convivència és un en el que compartim espai amb més persones adultes i ens posem d’acord per organitzar-nos en les tasques més quotidianes. És un model també basat en el suport mutu, ens importa com estan la resta, què els passa i procurem tenir-ho en compte en la convivència.
L’avantatge de ser tants en una casa de dos pisos i jardí, és que estem distrets, passen coses, encara que tu no facis que passin. Fem una barbacoa, posem música i ballem, creem un espai de jocs pel més petit i juga amb tots i totes, i també tenim el nostre espai, l’espai per tancar-nos i fer la nostra, per recluir-nos, per treballar, etc.
Però també passem moments difícils, com més persones ets, més persones t’has de posar d’acord i més diferències de fer hi ha i per tant potser més complex. Ara, fa uns dies, vam dedicar-nos un espai totes per veure com estàvem i marcar uns acords de com volíem funcionar, quins volíem que fossin els protocols de seguretat i cura, tenint en compte les persones que són més estrictes i tenen més por i les que són més laxes i necessiten més flexibilitat i marge de maniobra.
Dies abans havíem tingut un conflicte uns quants, en que havíem escalat generant una situació de tensió, sense trobar-nos i sentint-nos amenaçats per l’altre. Si ho haguéssim deixat córrer, això ens hagués distanciat i creat recel per altres interaccions. Per sort ho vam parlar, i ara entenem més els diferents punts de vista i maneres de viure el que vivim i això ens apropa i sobretot ens està ajudant a cuidar-nos més.
“les dues cares de la moneda que comporta el cohabitatge”
Comparteixo aquesta experiència per a explicar les dues cares de la moneda que comporta el cohabitatge, afegeix complexitat a les relacions al mateix temps que les enriqueix i aporta moltes coses beneficioses. Al final, es tracta d’escollir i conèixer quin és el teu model per a conviure.
Des de Perviure, volem seguir creant alternatives de vida que passin pel cohabitatge, per aquelles persones que els interessa i motiva viure així. Per això, tot i ara estar tancades a casa, seguim treballant per a que això sigui així, i que aquestes formes siguin més possibles.
Tenim un nou projecte entre mans, una subvenció de Singulars, amb el que volem donar suport al procés de recerca de lloc, d’un sòl on construir o rehabilitar un edifici per a fer un cohabitatge.
Aquesta és una de les grans dificultats que es troben molts grups i persones de cara a tirar endavant el seu somni. Per aquest motiu hem elaborat aquest projecte, que a través del treball de recerca amb grups i persones, administracions i professionals del sector, ens ha de permetre crear eines i recursos per a facilitar que els grups puguin trobar un lloc on fer possible el seu projecte de vida en comunitat de manera més autònoma, cuidada i eficient.
El projecte permetrà, entre d’altres, que les persones, grups i administracions disposin d’una guia per a la recerca de sòls i patrimoni, que permeti establir els criteris i passos a seguir per a la cerca d’un emplaçament adequat, com a pas previ a un acompanyament professional. I alhora disposar gratuïtament d’una eina interactiva online, que permeti aproximar el cost de la inversió necessària i els costos al llarg del temps del projecte de cohabitatge, i per tant, les quotes i el capital inicial necessari per desenvolupar una promoció d’habitatge en cessió d’ús.
“Guia per la cerca de patrimoni i Eina interactiva online per la viabilitat econòmica”
Per tal de que les eines que creem des de Perviure siguin el més adequades a les necessitats actuals, i per tal de que ajudin a l’autonomia dels grups i l’empoderament per a desenvolupar el màxim d’accions de manera autogestionada, volem que co-crear aquestes eines amb els grups que ja teniu experiència en la cerca de sòl o els que l’esteu iniciant.
“proposem una enquesta, per a persones o grups que estan en la recerca d’un cohabitatge, o be per a grups que ja conviuen, per a que ens ajudi”
Ens ajudeu? Ompliu aquesta enquesta, teniu fins el 17 d’abril de 2020
En aquesta direcció proposem una enquesta, per a persones o grups que estan en la recerca d’un cohabitatge, o be per a grups que ja conviuen, per a que ens ajudi a detectar experiències, reptes i necessitats que alimentin la guia i el coneixement passi a ser un recurs obert a totes les persones que estiguin interessades.
Així que seguim en marxa, a un altre ritme i adaptant-nos a la casuística actual, i amb ganes de seguir aportant el nostre gra de sorra per donar suport a models diversos de convivència: al cohabitatge!
Gràcies per llegir-nos i cuideu-vos!
Mireia Parera Puigdomènech de Fil a l’agulla