Organitzar-se per definir com volem viure

Des de fa uns anys, i cada vegada més, grups de persones a punt de jubilar-se o ja jubilades s’estan autoorganitzant per pensar de manera col·lectiva com volen envellir i viure, i com volen ser cuidades. Dissenyant i engegant projectes d’habitatge cooperatiu sèniors.

Aquests grups estan formats tant per persones que són propietàries d’habitatge, com persones que no ho són, així que en alguns casos, la motivació principal no és un problema vinculat amb l’accés a l’habitatge. Amb propietats o sense, creuen que la manera en què la nostra societat afronta els processos d’envelliment no encaixa amb els seus valors i necessitats.

Per tant, trencant estereotips sobre la gent gran, persones amb molta empenta s’ajunten i s’organitzen per a fer-se càrrec de l’última etapa de les seves vides, perquè no volen que el mercat de centres residencials per a gent gran negociï amb la seva vulnerabilitat. Un sector on cada vegada més els fons d’inversió estan presents.

Aquestes persones volen ser agents actius de la seva pròpia vida. Decidint amb qui i com conviure. Volen prendre decisions col·lectives sobre aspectes quotidians com ara els horaris dels àpats que pautaran el seu dia a dia, les persones contractades que tindran cura d’elles o les activitats que realitzaran. Volen viure envoltades de les seves coses, amb els seus records, amb les seves amistats, de manera independent i col·lectiva alhora, de manera autònoma i amb el suport mutu de tota la comunitat. I ho volen fer, en espais que siguin llars i no centres residencials impersonals, amb un funcionament intern rígid i sense capacitat d’incidir ni en aquest funcionament, ni en el disseny de les pròpies instal·lacions.

Trobar l’equilibri entre cures i participació

Aquests grups s’estan convertint en un referent de l’envelliment actiu, el millor antídot de l’aïllament i la soledat no volguda, i són també un exemple de l’enfortiment dels vincles i de vida comunitària, on la cura de les persones està al centre del projecte. És per això que a nivell social, aquestes iniciatives poden ser una eina per treballar processos d’acompanyament col·lectius vinculats amb la vulnerabilitat i la interdependència, com poden ser la pèrdua de salut i d’autonomia personal, els processos de deteriorament cognitiu i demències, l’acompanyament a la mort i al dol, etc. Compartir col·lectivament, aquestes fases que formen part de la vida, ens ajuda a posar-hi atenció, a perdre la por i a tenir més consciència de com les podem i volem viure.

Per altra banda, un dels grans reptes d’aquests projectes és fer compatible la gestió de les necessitats de suport i atenció a les persones, amb la gestió i participació d’aquestes al propi projecte. Per això, és imprescindible treballar un pla de cures específic pel projecte i definir un model de participació i organització interna que s’adapti a les diferents situacions i estats de salut de les persones que en formen part. En aquest sentit, és important tenir un bon relleu generacional dins del grup i per tant, és recomanable que els projectes tinguin una franja d’edat variada i que es puguin incorporar persones a partir dels 55 anys d’edat.

Una altra manera de fer efectiva aquesta doble gestió, la cura de les persones i la seva participació al projecte, és a través d’una persona externa contractada, que vetlli pel bon funcionament del projecte. Aquesta serà la responsable d’executar i dur a terme les decisions de la cooperativa i que, a diferència d’una residència geriàtrica, treballarà d’acord les directrius que prèviament ha marcat la pròpia cooperativa.

Per tant, en aquestes experiències, és important tenir en compte l’equilibri entre l’eficàcia i la participació de les persones, perquè el projecte funcioni amb els valors plantejats i alhora sigui sostenible.

 

Experiències, referències i eines

Aquest model està totalment implementat i consolidat des de fa anys a països com Dinamarca, Anglaterra, Estats Units o Alemanya. En canvi, a Catalunya fa pocs anys que s’està impulsant. Actualment, l´únic projecte que està en funcionament és el projecte La Muralleta a Santa Oliva, Tarragona. Paral·lelament, s’estan organitzant molts grups a tot el territori que estan en fases molt inicials del projecte; excepte el projecte de Sostre Cívic “Walden XXI” que està més avançat, que han adquirit un antic hotel a Sant Feliu de Guíxols, Girona.

A la resta de l’Estat, hi ha alguns projectes d’aquestes característiques funcionant: Trabensol a Torremocha de Jarama (Madrid), Los Milagros a Málaga, Convivir a Horcajo de Santiago (Cuenca), etc. En aquesta publicació d’Hispacoop podeu consultar algunes cooperatives i altres iniciatives sènior arreu de l’Estat. Us recomanem també la lectura d’aquest article de Daniel López, principal investigador del projecte Movicoma, que reflexiona al voltant del cohabitatge sènior a l’Estat espanyol i els nous professionals de la intervenció social. També podeu consultar i descarregar la guia que hem fet conjuntament amb les cooperatives Fil a l’Agulla i Celobert “Cohabitatge amb cures i atenció a les persones” on trobareu eines i recursos per al suport a la creació de projectes d’habitatge cooperatiu pensats per les persones que necessiten un suport per desenvolupar la seva autonomia, com poden ser la gent gran i les persones amb diversitat funcional.

 

Des de Perviure, apostem per aquest tipus de projectes col·lectius i de convivència comunitària basats en un canvi de model que posa les persones i la seva cura al centre. En aquest sentit, fa anys que donem suport i impulsem aquest model d’habitatge a través de jornades i tallers. Estigues al dia de totes les activitats i formacions que organitzem a través del nostre butlletí informatiu.